-El nou espai disposa de 3,7 hectàrees, en les quals hi ha zones verdes, àrees de joc i de descans i un petit auditori per acollir espectacles

El nou parc ja és una realitat. Situat a l’entrada de la Vila, al costat del passeig de Vilafranca i paral·lel a la via del tren, aquest espai urbà permet realitzar multitud d’activitats destinades a un públic de totes les edats, alhora que facilita la connexió entre diferents barris. El Parc de Can Robert disposa de 3,7 hectàries de superfície, al llarg de les quals, s’han distribuit zones verdes on s’han plantat al voltant de 400 arbres i àrees de joc i de descans amb 55 bancs.

El parc fa possible connectar el barri de Poble Sec amb la futura zona de la Plana Est o amb l’avinguda Sofia, sense haver de travessar per l’Oasis, sinó a través del circuit urbà o d’un ampli carril bici. A més, el nou espai gaudeix d’un petit auditori, en forma de teatre.

El Parc de Can Robert és el resultat de tres anys de treballs, associats als processos d’ordenació de la Plana Est, en els quals s’han tingut molt en compte les idees del Consell d’Infants pel que fa als equipaments que havien d’incloure el parc, com ara les àrees de joc o el carril bici. Aquesta nova zona es reforçarà en els propers anys amb la construcció de nous equipaments com la futura Biblioteca i Arxiu Municipals i l’Escola de Música.

Una de les característiques del Parc són els murs fets a base de pedra seca. Les roques i pedres que els composen es van extreure durant les obres del col·lector de Santa Bàrbara, que s’han triturat i reutilitzat en la construcció d’aquests murs.

Emotiu comiat de la regidora Vinyet Rosés en el p

-Cada grup polític tindrà un membre més en aquest òrgan

El Consell Municipal de Cultura ampliarà la seva composició tal i com preveu l’article 6 del reglament d’aquest òrgan i segons es va aprovar aquest dilluns en el ple municipal. Així doncs, els canvis que es faran són que un o una representant de cada partit polític present en el ple formarà part del Consell. Armand Paco, Miquel Forns, Jorge Carretero, Marc Martínez, Àngels Parés, Andreu Bosch i Gabi Serrano com a regidor de Cultura que, a més, presidirà el Consell, són els nous integrants d’aquest òrgan.

La primera de les tasques que s’haurà de portar a terme per part de l’ens serà designar les quatre entitats culturals de la Vila que també formaran part de la composició del Consell, com s’espressa en el reglament. Aquestes entitats han d’estar degudament legalitzades i s’escolliran d’entre totes les entitats més significatives pel nombre d’associats, per la seva importància dins del món cultural sitgetà i pel nombre d’activitats organitzades al llarg de l’any.

El Consell Municipal de Cultura és l’òrgan on les diferents entitats i persones implicades en el món de la cultura poden proposar, estudiar

o definir accions concretes per millorar i impulsar la col·laboració i l’entesa entre les entitats culturals de la Vila, recollint les inquietuds ciutadanes i facilitant el debat i l’elaboració de propostes per tal que puguin esdevenir projectes realitzables. A més, serà l’espai on s’avaluaran les accions a realitzar i les ja realitzades.

Aquest ens té l’objectiu de conèixer, opinar i informar sobre qualsevol dels temes que siguin proposats per l’Ajuntament relatius als programes municipals d’activitats i serveis culturals, proposar iniciatives en matèria cultural, exercir el seguiment i el control dels programes culturals i vincular la participació de tots els ciutadans i totes les entitats.

Les funcions del Consell són: ser l’òrgan de consulta en els processos d’elaboració d’ordenances i reglaments, presentar iniciatives a l’Ajuntament, també aquelles rebudes d’entitats, col·lectius o particulars, ser informats de les decisions que l’Ajuntament adopti en l’àmbit cultural, i proposar els procediments adequats per a la participació dels ciutadans.

En aquests moments, però, al centre de la Vila la successió d’obres, ja sigui una rasa, la construcció d’una casa o l’obertura de tot un carrer, fa que aquesta idea de final que converteix les obres en suportables quedi absolutament desdibuixada. Més, encara, quan sabem que a la cantonada del calendari hi ha previstes més obres que poden durar el que no està escrit.

Sense exagerar, diria que en l’entorn en el qual visc, els veïns no hem tingut un repòs d’obres -unes vacances de sorolls i pols- des de l’inici de la nova i desafortunada pavimentació dels carrers Àngel Vidal i Barcelona. En tot aquest temps, han arribat a coincidir tres intervencions al mateix moment. Coincidència que ha trastocat en bona mesura la rutina quotidiana del veïnat, fent créixer una sensació de malestar que ha acabat en un cúmul de mals humors que poc afavoreixen la convivència ciutadana perquè quan tots anem amb els nervis nerviosos, la incomprensió queda elevada a la categoria de pauta de conducta.

Coincidències a part, un dels problemes que eternitzen les obres al carrer és la impossibilitat de posar d’acord les companyies de serveis -llum, aigua, gas- i l’Ajuntament a l’hora de fer les respectives actuacions. Tots els alcaldes que he conegut i tractat -i tots vol dir els senyors Vicenç Ibáñez, Jordi Serra, Josep Cots, Pere Junyent i Jordi Baijet- han coincidit en aquest punt: no hi ha manera de planificar conjuntament la intervenció en un carrer. I així, com ha passat darrerament, els veïns poden trobar-se que en tres o quatre mesos els foraden la vorera de davant de casa una, dues o tres vegades, generant aquella sorpresa monumental que només ens crea allò que ens empipa més encara perquè, molèsties a part, ens resulta incomprensible.

Caldrà, però, prendre paciència. Les obres no han acabat, ni de bon tros. Passat l’estiu i entrant al mes d’octubre, l’Ajuntament ha previst iniciar el que anomenen la vianalització del carrer Jesús, el Cap de la Vila i el primer tram del carrer Parellades.

Sóc un ferm partidari d’aquest projecte que ha de servir per humanitzar més l’espai del centre de la Vila, però després de la temporada que portem, francament, com a ciutadà, em fa una mandra horrible. Més encara, em fa por perquè essent una intervenció complicada, el perill de col·lapse em sembla que ja ensenya les orelles.

No dubto i em consta que fa mesos que es treballa en la planificació acurada per executar convenientment el projecte. Com a representant d’una part afectada, he assistit a alguna reunió que agraeixo, però això no em treu aquesta sensació d’esgotament per obres que pateixo. Un esgotament que s’accentua sabent que, per tercera vegada, caldrà tornar a obrir un tram del carrer del Retiro.